L'ésser humà neix jugant. Des del mateix moment en què obrim els ulls mostrem interès per tot allò que ens envolta, tenim la necessitat d'interaccionar amb el nostre entorn i fem servir els sentits, a través del joc, per adquirir coneixements.
A mesura que creixem la modalitat de joc es torna més complexa; intervenen cada cop més factors com ara la memòria, la concentració, la capacitat d'abstracció, la imaginació, etc. Aquesta complexitat esdevé indispensable pel desenvolupament cognitiu de la persona.
Un cop tenim la capacitat d'entendre unes regles i de memoritzar el mecanisme d'un joc ja podem jugar al que coneixem com a jocs de taula, terme general que recull tots aquells jocs que s'acostumen a jugar al voltant d'una taula.
Els jocs han estat presents a la història de la humanitat des de fa milers d'anys, evolucionant i reinventant-se fins l'actualitat. Tenim constància de l'existència dels primers jocs de taula per les figures i peces trobades a jaciments amb més de 5.000 anys d'antiguitat.
Si bé fins fa ben poc els jocs de taula es reduïen als "de tota la vida", als quals hem jugat amb els nostres pares i avis, actualment disposem d'un ventall encara més ampli amb temàtiques i modalitats molt diverses: de percepció visual (discriminació visual de figures), de lògica, de gestió de recursos, de rol (on els jugadors representen el paper -rol- d'un personatge inventat), d'estratègia, els storytelling (explicar històries), cooperatius, semi-cooperatius, de cartes, de daus, de tauler, de targetes, etc.
Afortunadament, a dia d'avui l'edició dels jocs de taula és un fenomen en continu creixement, que fa que aquests siguin cada vegada més coneguts pel públic en general. Som testimonis de la renaixença d'aquest tipus de jocs on cada cop són més les famílies que dediquen el seu temps de lleure a practicar-los.
També s'està experimentant un auge important quant a la seva utilització com a complement pedagògic a les escoles i altres centres educatius. Juguem per diversió, i la diversió es pot combinar amb l'aprenentatge. La nostra experiència ens ha demostrat que els nens que aprenen jugant evolucionen molt més ràpid.
Les possibilitats pedagògiques que ofereixen els jocs de taula són infinites:
- Qualsevol joc té unes normes que s'han de seguir. Llegir i entendre unes instruccions comporta l'activació del llenguatge i de la lectoescriptura. La comprensió lectora juga un paper fonamental a l'hora d'entendre les regles del joc. Una vegada assimilades les instruccions, entren en joc la concentració i la memòria.
- Els jugadors en ocasions han de negociar i/o convèncer als companys de joc per arribar a un acord. Els jocs anomenats cooperatius (on els jugadors tenen un objectiu comú) potencien la comunicació, el treball en equip, la pressa de decisions conjunta, el consens, la negociació, la solidaritat i la cooperació. Es plantegen problemes que s'han de resoldre conjuntament, fent una anàlisi global de la situació i elaborant representacions mentals per trobar possibles solucions.
- Mitjançant els jocs de taula es treballa la psicomotricitat i la motricitat fina, l'orientació i la comprensió espacial, l'equilibri i la coordinació viso-motriu: certs jocs requereixen determinats moviments, tant amb el propi cos com dins d'un tauler o inclús d'una habitació; també caldrà destresa digital per moure les peces i components. Hi ha altres jocs on la finalitat és la discriminació d'imatges mitjançant l'observació, la percepció visual i la coordinació viso-motriu. Els nens aprenen a jugar amb el cos i a orientar-se a l'espai.
- A d'altres jocs la protagonista és la lògica, i els nens han de fer servir el raonament matemàtic (càlcul), l'associació de conceptes i la deducció, i també la investigació, la concentració i la memòria, per assolir els seus objectius.
- Jugant, els nens assimilen el funcionament de les coses, desenvolupen la seva autonomia, prenen iniciativa d'actuació mitjançant la reflexió i la pressa de decisions; aprenen a anticipar-se als moviments del contrari i a estudiar situacions així com elaborar estratègies d'actuació. Aquest darrer ítem és molt important, perquè una vegada el nen aprengui com desenvolupar una estratègia d'actuació, la farà servir per a altres situacions quotidianes.
- Als jocs de gestió de recursos, com el seu nom indica, els nens aprenen a gestionar els elements i a fer previsions a llarg termini. Han de saber administrar els recursos dels quals disposen, per a una finalitat concreta, i preveure què passarà a les següents jugades en funció de les seves reserves.
- Als jocs semi-cooperatius, els jugadors tenen un objectiu comú, però alhora cadascú ha de complir una missió concreta per a assolir l'èxit. Es treballa la comprensió i l'equilibri entre cooperar i competir.
- Mitjançant el joc els jugadors es relacionen, expressen el seu pensament i treballen la tolerància a la frustració, aprenen a saber perdre i a reconèixer i orientar-se cap a un objectiu i una finalitat.
- Els jocs de taula són una eina molt útil per a aprendre idiomes, tant a nivell escrit com oral.
- També desenvolupen la imaginació i la creativitat. Per exemple, quan els jugadors han de representar un rol i s'han de posar a la pell d'un personatge imaginari. O als anomenats storytelling o rondallaires, con els jugadors han d'explicar històries.
Certs estudis confirmen que un 80% de tot el que s'aprèn a través de l'experiència es manté a nivell cognitiu: una vegada aprés queda enregistrat i s'aplica a noves activitats i situacions quotidianes. Un altre element clau de l'aprenentatge a través del joc és la motivació: si una cosa és divertida ens atrau, incrementant així la nostra motivació i predisposició. Hem d'aprofitar aquesta motivació per introduir els jocs de taula com a complement pedagògic, doncs s'ha demostrat sobradament la seva eficàcia.
Maite Jiménez
Grafoanalista educadora i reeducadora de l'escriptura.
Escribir comentario
XAS (martes, 07 junio 2016 10:54)
Un magnífic article. Cada vegada mes, la societat ha d'entendra, que hogar es bo, didáctica i necesario.
Totes les cries de bestioles aprenen jogant. L'eser humà no hauria de ser diferente. Baixaria l'estres dels nens i milloraria notablemente la seva preparación per la vida.
Obbal (martes, 07 junio 2016 11:36)
Moltes gràcies pel teu comentari.