LA PERÍCIA CAL·LIGRÀFICA JUDICIAL

  La perícia cal·ligràfica identifica l'autoria d'un escrit dictaminant prèviament la veracitat o no del mateix, és a dir, ens dirà si un escrit pot ser o no atribuïble a un individu en concret.

 

  Es tracta d'una ciència que compta amb segles de pràctica professional -on una de les primeres referències data de l'any 539 a.C., a l'època de l'emperador Justinià- pèro que està en constant evolució, adaptant-se en tot moment a les noves tecnologies i tècniques de falsificació de documents.

 

  La perícia cal·ligràfica judicial forma part de les ciències forenses i la funció del pèrit és la d'assessorar al Jutge o Magistrat mitjançant un dictamen pericial sobre l'autentificació dels documents. Aquest dictamen o informe pericial és un document on es plasma l'opinió professional del pèrit sobre un fet o una matèria determinada, i haurà d'estar fonamentat i raonat mitjançant l'aplicació de coneixements tècnics i d'una metodologia adequada al cas concret.

 

  Per realitzar el peritatge el pèrit cal·lígraf ha de disposar de material manuscrit inqüestionable -fidedigne, on es conegui indiscutiblement l'autoria del mateix- per poder-lo comparar amb l'escrit sobre el qual hi ha dubtes de la seva autenticitat. Mitjançant aquest procés a través del qual el pèrit contrasta els documents autèntics amb els dubtosos s'extrauen les característiques similars i les diferències amb les quals s'elaborarà el dictamen.

 

  Si no es disposa de suficient material inqüestionable es demanarà al subjecte una prova escrita que s'anomena cos d'escriptura, on aquest haurà d'escriure seguint les indicacions del pèrit. En el cas de la perícia cal·ligràfica judicial la prova escrita té lloc a les dependències del Jutjat. Es recomana l'assitència del pèrit per avaluar més acuradament tots els ítems del cos d'escriptura i poder observar al subjecte mentre escriu per detectar, per exemple, si aquest està fent servir la mà contrària a la que escriu habitualment o algun altre indici que el porti a determinar que l'individu pretén alterar deliberadament la seva escriptura.

 

  El pèrit cal·lígraf no fa un perfil de la personalitat de l'autor de l'escrit, sinó que es limita exclusivament a determinar la seva autoria. No obstant això, els coneixements grafològics resultaran necessaris com a aportació complementària a l'anàlisi del document. Així si bé el pèrit cal·lígraf se centrarà únicament en la cal·ligrafia del subjecte, els coneixements grafològics l'indicaran si l'alteració de l'escriptura és voluntària o si pel contrari pot ser deguda a causes naturals com per exemple a una malaltia de l'individu, o si es deu a una intoxicació etílica o per alguna substància psicotròpica, o simplement per cansament del propi subjecte.

 

  Els supòsits on pot intervenir un pèrit cal·lígraf són:

  • falsificacions de signatures i d'escriptura: en contractes, clàusules o annexos, xecs, lletres de canvi, quitances, prèstecs, crèdits, rebuts, documents mercantils i laborals, etc.
  • falsificacions de xifres i/o de lletres dins d'un escrit.
  • superposicions i interpolacions de xifres, lletres, paraules i signatures, i adulteració de documents amb esmenes, modificacions i afegits.
  • anònims, com pot ser un escrit d'amenaces on hi hagi una sospita sobre l'autoria del mateix o bé una pintada vandàlica.
  • autenticació de testaments hològrafs (manuscrits).
  • i, en definitiva, l'anàlisi de qualsevol document manuscrit l'autoria del qual calgui determinar.

 

  S'ha de tenir en compte que cap persona pot modificar voluntàriament tos els elements i trets característics de la seva escriptura, ja que aquesta és el reflex de la seva personalitat i depèn directament del cervell. Hi ha diferents tècniques de falsificació amb les quals el pèrit ha d'estar familiaritzat. Així podem trobar falsificacions on l'autor dissimula la seva pròpia escriptura, o s'inventa una altra escriptura, o bé imita l'escriptura d'una altra persona. En aquest darrer supòsit l'individu es pot haver entrenat en la imitació de l'escriptura aliena fins al punt d'assolir una certa fluïdesa en la seva execució.

 

  El pèrit també haurà de conèixer en profunditat els darrers avenços tecnològics, doncs aquests permenten el perfeccionament de les falsificacions fins al punt que resulten molt difícils de detectar.

 

  La perícia cal·ligràfica també s'aplica a l'escriptura mecanografiada o tipogràfica. Aquí a més intervindrà una altra disciplina anomenada Documentoscòpia, inclosa dintre de les competències del pèrit cal·lígraf, que consisteix en l'estudi de tots aquells documents que continguin dades i dels elements que els conformen: tipus de paper, tipus de tinta, tipografia, etc., per tal de determinar la seva veracitat.

 

  El material amb le qual treballa un pèrit cal·lígraf és variat i dependrà del tipus de peritatge a realitzar. L'eina bàsica i indiscutible és òbviament la lupa, però també es treballa amb microscopis digitals, diferents llums (infrarojos, ultraviolant, rasant), ordinadors, fotocopiadores i escàners, càmeres fotogràfiques, projectors de transparències i altres aparells electrònics necessaris en funció de l'objecte del peritatge.

 

  Les tècniques de falsificació de documents estan en constant evolució, el reciclatge i l'ampliació continua de coneixements són indispensables a l'hora de formar-se com a professional i mantenir-se al dia dels darrers avenços en la matèria.

 

 

 

Maite Jiménez

Pèrit Cal·lígraf Judicial

 

 

Escribir comentario

Comentarios: 0