LA DISGRAFIA

   Què es la disgrafia?

        

  Actualment no hi ha unanimitat de criteris respecte a la definició de disgrafia i les seves característiques, i sovint es confon amb la disortografia i inclús la dislèxia.

 

  Molts professionals es basen en el concepte establert pel DSM-IV-TR (manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals de l'Associació Psiquiàtrica Americana), que parla de la “discrepància entre les capacitats d’escriure i l’edat, que causa una interferència amb les activitats de la vida quotidiana per a les quals es requereix l’escriptura”. Aquest manual va ser revisat i modificat pel DSM-5, que agrupa tots els trastorns específics de l’aprenentatge amb una única nomenclatura de Trastorn d’Aprenentatge Específic, i on si bé manté les dificultats per a la redacció o l’expressió escrita, continua sense fer cap al·lusió expressa als problemes de cal·ligrafia i d’ortografia. Val a dir que ambdós manuals han estat motiu de crítica per gran part del col·lectiu científic a nivell internacional.

  També trobem professionals que diferencien entre disgrafies adquirides -per lesió, traumatisme o accident cerebral-, com l'agrafia, i disgrafies evolutives -dificultats a l'aprenentatge inicial de l'escriptura- com la disgrafia fonològica.


  A Itàlia, en canvi, la disgrafia està regulada mitjançant normativa estatal (Llei nº 170 de l'any 2010 que defineix la disgrafia com a trastorn específic de l'aprenentatge que afecta exclusivament al grafisme,  sense que intervingui cap dèficit de tipus neurològic o cognitiu. Segons aquesta definició la disgrafia és un trastorn específic de l'aprenentatge que afecta únicament a l'escriptura -entesa com acte mitjançant el qual l'individu s'expressa a través del gest gràfic (lletres i nombres)- independentment de l'existència o no de problemes de planificació de l'escrit, ortogràfics i/o de construcció sintàctica.


  Concretament en aquest país és on hi ha hagut més professionals interessats per la grafologia infantil i de l'edat evolutiva, i on la figura del Reeducador de l'Escriptura -també regulada per llei- està present a les escoles i treballa juntament amb psicòlegs, logopedes i professors.


  Les principals característiques d'una escriptura disgràfica són l'escassa llegibilitat, la lentitud i manca d'habilitat en l'execució del grafisme, les irregularitats de forma i grandària de les lletres, la desorganització dels espais i els marges i, en general, la confusió i inharmonia del text, que sovint van lligats a fatiga i/o dolor muscular provocats per la rigidesa de l'escriptura. En definitiva, el que coneixem com mala lletra.


  Aquest trastorn afecta al rendiment escolar provocant decepció, baixa autoestima, desànim i desmotivació per l'acte d'escriure. La manca de confiança en els capacitats personals pot derivar en molts casos en fracàs escolar. Resulta primordial poder fer una detecció precoç de la disgrafia ja que amb el temps els hàbits es cristal·litzen i esdevenen més complicats de reeducar.


  La disgrafia no es dona aïlladament, sinó que generalment va lligada a altres trastorns específics de l’aprenentatge com la dislèxia, la disortografia o la discalcúlia, o a altres trastorns conductuals com el dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat, on gairebé el 50% dels casos pot portar associat un trastorn disgràfic.

  Com es detecta una escriptura disgràfica?

  La disgrafia no es dóna aïlladament, sinó que generalment va lligada a altres trastorns específics de l’aprenentatge com la dislèxia, la disortografia o la discalcúlia, o a altres trastorns conductuals com el dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat, on gairebé el 50% dels casos pot portar associat un trastorn disgràfic.

 

  Fins als 8 anys no es pot afirmar que un nen o nena sigui disgràfic, ja que abans d'aquesta edat es troba a l'etapa inicial d'aprenentatge de l'escriptura -etapa pre-cal·ligràfica- que és on es detecten majors irregularitats.

 

  D'altra banda, no totes les escriptures que a simple vista podrien etiquetar-se com mala lletra han de ser forçosament disgràfiques. En cap cas es pot diagnosticar una disgrafia a simple vista mitjançant la mera observació subjectiva. Prèviament s’ha d’haver avaluat al nen o nena amb tota una sèrie de proves: escales paramètriques que calculen l’edat grafomotora del nen i la comparen amb la seva edat cronològica, proves de motricitat, lateralitat, esquema corporal, orientació espacial, percepció visual, etc., necessàries per a determinar amb exactitud l’existència o no de disgrafia.

  Com s'ha d'intervenir en cas de disgrafia?

  Un cop avaluat el grau  de disgrafia es planteja als pares la necessitat d'una intervenció reeducadora. Les sessions de reeducació de l'escriptura són totalment personalitzades en funció de cada cas doncs les causes de la disgrafia són molt diverses, motiu pel qual no hi ha un model estandarditzat d'exercicis. S'alternen exercicis grafoescripturals, que en cap cas són exercicis de cal·ligrafia, amb altres tipus d'exercicis on es treballa la motricitat fina, la pressió, la memòria, la concentració i l'atenció, l'orientació espacial, la postura i la prensió, en funció de les necessitats i evolució del nen disgràfic.


  Les escoles juguen un paper molt notable en el procés de reeducació de l'escriptura, és molt important el contacte permanent amb educadors i mestres per a la correcta evolució del nen. Igualment, la implicació de la família resulta fonamental en el procés de reeducació de l'escriptura ja que la motivació i la constància del nen són factors clau per a l'èxit de la reeducació.

  Reeducació de l'escriptura en adults.

  Una disgrafia a l'edat adulta té el seu origen en una disgrafia no tractada a l'etapa infantil, la problemàtica de la qual es veurà agreujada degut a la cristal·lització d'hàbits grafoescripturals incorrectes.


  Igual que amb els nens, la disgrafia en adults ha de ser prèviament avaluada mitjançant tot el procés de proves i la reeducació serà totalment personalitzada i individualitzada en funció de cada cas concret.

  El Grafoanalista Reeducador de l'Escriptura.

  Un Grafoanalista és un expert que coneix en profunditat els mecanismes del gest gràfic, la qual cosa li permet treballar amb un ampli coneixement de l'escriptura i les seves alteracions.

 

  La reeducació és la recuperació de l'escriptura disgràfica. La seva finalitat és assolir el domini en l’execució del traç i una prensió de l’útil escriptor i una postura correctes. Mitjançant la reeducació de l’escriptura s’aconsegueix no només una lletra llegible, ràpida i fluïda, sinó també organitzada: que respecti el marges, els espais entre línies i entre paraules, la uniformitat de grandària de les lletres, i, en definitiva, l’harmonia del conjunt de l’escrit. A mida que s’assoleix una escriptura més clara i organitzada augmenta l’autoestima i la confiança en les pròpies aptituds vers l’escriptura.

 

  A Obbal formem part de la primera promoció universitària a nivell nacional amb la titulació de Grafoanalista Reeducador de l'Escriptura. Es tracta d'una figura completament nova, especialitzada exclusivament en la disgrafia com a trastorn específic de l'aprenentatge que afecta a l'execució del gest gràfic, aplicant la metodologia de l'Escola Italiana, país on el mètode de treball ha demostrat la seva eficàcia al llarg de més de 20 anys d'experiència.  

 

 

Maite Jiménez

Grafoanalista educadora i reeducadora de l'escriptura

Escribir comentario

Comentarios: 0