EDUCACIÓ I REEDUCACIÓ GRAFOESCRIPTURAL

  L'educació de l'escriptura és un conjunt de tècniques adreçades a la consolidació de la grafomotricitat i a l'aprenentatge del model de lletra de pal i lletra cursiva.

  Aquestes tècniques s'inicien a l'etapa d'Educació Infantil mitjançant una metodologia específica en funció de l'edat. Primer de tot es treballa el moviment i l'orientació espacial. A mida que avancem en edat s'introdueix el ritme; la postura i la prensió de l'útil escriptor; la posició del paper; el punt d'inici, la direcció i el punt final de les lletres; la gestió de l'espai -marges-; la regularitat entre lletres; la grandària i longitud de cada lletra; i la direccionalitat de l'escriptura, essencial per executar les unions correctament.

  És molt important que els nens juguin, saltin, ballin, pintin i experimentin amb diferents textures i materials, ja que aquestes activitats representen els seus primers exercicis de grafomotricitat. Es tracta d'habilitats essencials que formen la base d'activitats motores més complexes, com ara l'escriptura. Estem parlant del desenvolupament de la motricitat, la motricitat fina, el sentit de l'orientació i del ritme, la coordinació mà-ull, l'atenció, la memòria, etc., mitjançant els quals el nen aprèn a controlar els seus moviments i a gestionar l'espai on es mou. Si aquests prerequisits no s'han desenvolupat correctament l'escriptura pot ser deficient i inclús disgràfica.

  L'educació de l'escriptura té doncs una finalitat no només educativa sinó també preventiva, ja que la seva pràctica resulta fonamental per a la prevenció de les dificultats de l'escriptura.

  El terme reeducació grafoescriptural fa al·lusió a la recuperació de l'escriptura disgràfica. Recuperar una escriptura vol dir treballar mitjançant exercicis per tal que aquesta esdevingui clara, fluïda, ràpida (amb una velocitat conforme a l'edat) i organitzada: que es respectin els marges, els espais entre línies i entre paraules, que es mantingui la uniformitat de grandària de les lletres i, en definitiva, que el conjunt del text resulti visualment i organitzat.

  La finalitat de la reeducació de l'escriptura és assolir el domini en l'execució del traç i una prensió de l'útil escriptor i una postura correctes.

  Segons Julian de Ajuriaguerra (neuropsiquiatra) l'objectiu de tota reeducació és "obtenir el màxim d'eficàcia amb el mínim consum energètic", és a dir, que amb el mínim desgast energètic el nen assoleixi un nivell d'escriptura adequat a la seva edat i a les seves capacitats. No hem de confondre "màxima eficàcia" amb "escriptura perfecta", sinó que es tracta de corregir els factors que alteren l'escriptura del nen per tal que aquesta esdevingui concorde amb la seva edat cronològica.

  Amb la reeducació a més de l'escriptura milloren també el rendiment escolar, la constància, la concentració, l'ordre, la comunicació i la sociabilitat. La satisfacció per la feina ben feta -l'evolució de la pròpia escriptura- fa que el nen guanyi en autoestima i seguretat.

  La reeducació s'estructura en sessions setmanals individuals d'una hora de durada, on s'alternen exercicis grafoescripturals amb activitats pictogràfiques i de motricitat fina. Es treballa el ritme, la memòria, la concentració, la coordinació viso-motora, la lateralitat, l'orientació espacial, la correcció postural i la prensió, entre d'altres.

  La cal·ligrafia és la còpia reiterada d'una sèrie de lletres, però si no sabem com fer aquestes lletres, si no dominem el traç, difícilment podrem dur a terme una còpia amb èxit. A reeducació de l'escriptura no es fa cal·ligrafia, es treballa primer el moviment del traç que forma la lletra i, una vegada assolit aquest, es desenvolupa l'estructura del traç. Una vegada adquirit el domini del traç el nen ja pot conformar la seva escriptura.

  El Grafoanalista, com ja vàrem explicar al nostre post sobre la disgrafia, és un expert que coneix a fons tots els mecanismes de l'escriptura. Aquesta especialització en el gest gràfic li permet reconèixer les alteracions i/o anomalies i elaborar una intervenció amb mètodes i exercicis personalitzats en funció de cada cas.

  Les escales paramètriques que calculen l'edat grafomotora del nen i la comparen amb la seva edat cronològica ens ajuden a determinar si el nen es troba dintre de l'etapa de l'escriptura que li correspondria segons la seva edat. Si el nen no assimila el control del gest gràfic propi de cadascuna d'aquestes etapes significarà que no ha superat les dificultats grafomotores. Aquestes són:

  1.- Fase pre-cal·ligràfica, que va dels 5 als 8 anys (entre P5 d'Educació Infantil i 2on de Primària), on l'escriptura presenta majors irregularitats ja que els nens es troben en ple procès d'aprenentatge.

  2.- Fase cal·ligràfica, dels 9 als 12 anys (de 3er a 6è d'Educació Primària), en aquesta fase ja s'ha assimilat el model cal·ligràfic i es perfecciona l'escriptura. En aquesta etapa ja es pot parlar de disgrafia. 

  3.- Fase post-cal·ligràfica, a partir dels 12 anys (pre-adolescència, 1er d'ESO), etapa de grans canvis a nivell emocional i físic que es veuran reflectits a l'escriptura.

  El Grafoanalista coneix a fons les característiques grafoescripturals inherents a cada etapa, la qual cosa li permet avaluar la disgrafia i dissenyar una acció interventora en funció de les necessitats de cada nen.

  D'altra banda, es tracta d'un expert que no només està especialitzat en les alteracions grafoescripturals de l'edat evolutiva (infància i adolescència) sinó també de l'edat adulta, podent intervenir doncs independentment de l'edat del subjecte disgràfic.

Maite Jiménez

Grafoanalista educadora i reeducadora de l'escriptura